EL BLOG DE AINHOA

Xarxes Els ordinadors es comuniquen entre ells a través de xarxes de comunicació. Per connectar diversos ordinadors per formar una xarxa cal un switch, hub o concentrador. És el centre de connexió d’un cablat en forma radial. La placa de xarxa que s’empra habitualment és del tipus Ethernet. Aquests tipus de xarxes petites reben el nom de xarxes d’àrea local o LAN (de l’anglès, Local Area Network). El cable de connexió és especial i en els seus extrems porta un connector mascle anomenat RJ45 que es pot endollar indistintament a l‘ordinador o al concentrador. La connexió sense'ls o WiFi (de l’anglès, Wireless Fidelity) fa la mateixa funció, però amb ones de ràdio. Per a aquest tipus de connexió cal que el concentrador disposi d’un punt d’accés connectat externament, o bé integrat en el propi dispositiu. El programari que fa possible el diàleg entre ells, és el que s’anomena protocol de comunicació, que es troba integrat en el propi sistema operatiu. Cada un dels ordinadors d’una

⏩què és el proveïdor de serveis d'Internet o ISP, i que és l'ample de banda El proveïdor de serveis d'Internet és l'empresa que ofereix connexió a Internet als seus clients. Un ISP connecta als seus usuaris a Internet a través de diferents tecnologies com DSL. Per senyals analògics, l'ample de banda és la longitud, mesura en Hz, de l'extensió de freqüències en què es concentra la major potència del senyal. Es pot calcular a partir d'un senyal temporal mitjançant l'anàlisi de Fourier. ⏩què és una adreça URL, i quines són les seues parts una adreça URL es un identificador de recursos uniforme  cuyos recursos referidos pueden cambiar, esto es, la dirección puede apuntar a recursos variables en el tiempo.   PARTS: Protocolo , es el formato en el que se van a intercambiar los datos nuestro navegador y la máquina de destino.  Servidor , es el nombre de la máquina destino. Este se compone de dos partes. El nombre del servidor y el dominio.  Nombre

INFORMACIÓ SOBRE  adreça IP, màscara de xarxa, grup de treball, porta d'enllaç o gateway, DNS o sistema de noms de domini, adreça MAC, port, DHCP, adreça IP publica i adreça IP privada: DHPC El servei  DHCP  permet la configuració d’adreces IP, màscares, passarel·les per defecte ( gateways ) i moltes altres opcions de configuració de manera totalment dinàmica. Una manera planera d’entendre el  DHCP  és imaginar que, en arrencar, els equips clients fan un crit per la xarxa i pregunten “Que hi ha algú?”, “Qui sóc jo?”. El servidor del  DHCP  els contesta proporcionant-los tota la informació necessària perquè sàpiguen qui són i com han de configurar els seus paràmetres de xarxa. L’administrador de xarxa té la tasca de configurar els equips que la componen. Això significa configurar els servidors, els equips clients, concentradors, encaminadors… Cada equip de la xarxa s’ha d’identificar amb l’adreça IP corresponent i la màscara de xarxa, i generalment disposarà d’un camí d

Hi ha diverses formes d'agrupar les xarxes informàtiques i distingir-les ens permetrà comprendre de forma simple la seva estructura i el seu nivello d'accés o privadesa: -  PAN (Personal Area Network) :Aquest tipus de xarxa abasta l'àrea personal d'un usuari. Ja sigui per mitjà de cables o sense fils, connecta dispositius com ara ordinadors, smartphones, impressores, scanner. -  LAN (Local Area Network) : En aquest tipus de xarxa s'interconnecten una sèrie d'ordinadors i dispositius perifèrics en una àrea de fins a 200 metres, i es pot arribar a 1 km de distància amb l'ús de repetidors. Considera tant el programari com el maquinari.  -  CAN (Campus Area Network) : El terme CAN o Campus area network s'utilitza comunment per a la xarxa que abasta un campus universitari o base militar. És una LAN ampliada, ja que pot interconnectar diversos edificis entre si cobrint grans distàncies. -  MAN (Metropolitan Area Network) : U

Què és l'obsolescència programada (cerca una imatge que la represente). Segur que has vist una pel·lícula d'animació que tracta aquest tema, sabries dir quina és? L'obsolescència programada o obsolescència planificada és la determinació o programació de la fi de la vida útil d'un producte, de manera que, després d'un període de temps calculat per endavant pel fabricant o per l'empresa durant la fase de disseny del mateix, aquest es torni obsolet, no funcional, inútil o inservible per diversos procediments, per exemple per falta de recanvis, i calgui comprar un altre nou que el substitueixi. La seva funció és generar més ingressos a causa de compres més freqüents per generar relacions d'addicció (en termes comercials, «fidelització») que redunden en beneficis econòmics continus per períodes de temps més llargs per a empreses o fabricants. Esbrina almenys cinc productes d'ús massiu en les quals s'aplica l'obsolescència programada