EL BLOG DE AINHOA

xarxa vlan: Les seves inicials son de Virtual Local Area Network. El que es fa a una  VLAN  és crear una sola xarxa física en vàries xarxes virtuals (igual que passa amb màquines virtuals o tot allò "virtual" amb el que treballem dintre de l'àmbit de la informàtica). El requisit mínim per a que funcioni una VLAN és el  Software . Per tant, és un mètode de capa 2 (model  OSI ) que permet tenir múltiples  segments de xarxa  virtuals en una sola xarxa física. Amb això el nostre objectiu serà separar de forma eficient una xarxa. Un dels inconvenients principals és que sempre és més lent el virtual que el real. No s'ha de confondre amb el  IP Aliasing . Hi ha dos tipus de ports en VLAN: tagged : Hi ha moltes terminologies depenent del fabricant. Per exemple Cisco també ho anomena  Trunk . Amb etiquetes. untagged : Hi ha moltes terminologies. Per exemple Cisco també ho anomena  Acces_mode . Sense etiquetes. TIPUS: Hi han varies formes de fer Virtual LAN

📲  Bluetooth: punt d'accés de xarxa sense fil. El dit punt d'accés té un abast d'uns vint metres en interiors, distància que és major a l'aire libre.Especificación industrial per a Xarxes Sense fil d'Àrea Personal (WPAN) que possibilita la transmissió de veu i dades entre diferents dispositius per mitjà d'un enllaç per radiofreqüència en la banda ISM dels 2.4 GHz." 📲T elefonia mòbil (4G) : En telecomunicacions, 4G són les sigles utilitzades per a referir-se a la quarta generació de tecnologies de telefonia mòbil. És la successora de les tecnologies 2G i 3G, i precedix a la pròxima generació, la . 📲    Wifi: Mecanisme de connexió de dispositius electrònics de forma sense fil. Els dispositius habilitats amb wifi (com una computadora personal, un televisor intel·ligent, una videoconsola, un telèfon intel·ligent o un reproductor de música) poden connectar-se a internet a través d'un aparell 📲 infrarojos (IrDA) : Els patrons de radiació de l

Xarxes Els ordinadors es comuniquen entre ells a través de xarxes de comunicació. Per connectar diversos ordinadors per formar una xarxa cal un switch, hub o concentrador. És el centre de connexió d’un cablat en forma radial. La placa de xarxa que s’empra habitualment és del tipus Ethernet. Aquests tipus de xarxes petites reben el nom de xarxes d’àrea local o LAN (de l’anglès, Local Area Network). El cable de connexió és especial i en els seus extrems porta un connector mascle anomenat RJ45 que es pot endollar indistintament a l‘ordinador o al concentrador. La connexió sense'ls o WiFi (de l’anglès, Wireless Fidelity) fa la mateixa funció, però amb ones de ràdio. Per a aquest tipus de connexió cal que el concentrador disposi d’un punt d’accés connectat externament, o bé integrat en el propi dispositiu. El programari que fa possible el diàleg entre ells, és el que s’anomena protocol de comunicació, que es troba integrat en el propi sistema operatiu. Cada un dels ordinadors d’una

⏩què és el proveïdor de serveis d'Internet o ISP, i que és l'ample de banda El proveïdor de serveis d'Internet és l'empresa que ofereix connexió a Internet als seus clients. Un ISP connecta als seus usuaris a Internet a través de diferents tecnologies com DSL. Per senyals analògics, l'ample de banda és la longitud, mesura en Hz, de l'extensió de freqüències en què es concentra la major potència del senyal. Es pot calcular a partir d'un senyal temporal mitjançant l'anàlisi de Fourier. ⏩què és una adreça URL, i quines són les seues parts una adreça URL es un identificador de recursos uniforme  cuyos recursos referidos pueden cambiar, esto es, la dirección puede apuntar a recursos variables en el tiempo.   PARTS: Protocolo , es el formato en el que se van a intercambiar los datos nuestro navegador y la máquina de destino.  Servidor , es el nombre de la máquina destino. Este se compone de dos partes. El nombre del servidor y el dominio.  Nombre

INFORMACIÓ SOBRE  adreça IP, màscara de xarxa, grup de treball, porta d'enllaç o gateway, DNS o sistema de noms de domini, adreça MAC, port, DHCP, adreça IP publica i adreça IP privada: DHPC El servei  DHCP  permet la configuració d’adreces IP, màscares, passarel·les per defecte ( gateways ) i moltes altres opcions de configuració de manera totalment dinàmica. Una manera planera d’entendre el  DHCP  és imaginar que, en arrencar, els equips clients fan un crit per la xarxa i pregunten “Que hi ha algú?”, “Qui sóc jo?”. El servidor del  DHCP  els contesta proporcionant-los tota la informació necessària perquè sàpiguen qui són i com han de configurar els seus paràmetres de xarxa. L’administrador de xarxa té la tasca de configurar els equips que la componen. Això significa configurar els servidors, els equips clients, concentradors, encaminadors… Cada equip de la xarxa s’ha d’identificar amb l’adreça IP corresponent i la màscara de xarxa, i generalment disposarà d’un camí d