CONCEPTOS BÁSICOS SOBRE LAS REDES

INFORMACIÓ SOBRE adreça IP, màscara de xarxa, grup de treball, porta d'enllaç o gateway, DNS o sistema de noms de domini, adreça MAC, port, DHCP, adreça IP publica i adreça IP privada:

DHPC

El servei DHCP permet la configuració d’adreces IP, màscares, passarel·les per defecte (gateways) i moltes altres opcions de configuració de manera totalment dinàmica.

Una manera planera d’entendre el DHCP és imaginar que, en arrencar, els equips clients fan un crit per la xarxa i pregunten “Que hi ha algú?”, “Qui sóc jo?”. El servidor del DHCP els contesta proporcionant-los tota la informació necessària perquè sàpiguen qui són i com han de configurar els seus paràmetres de xarxa.

L’administrador de xarxa té la tasca de configurar els equips que la componen. Això significa configurar els servidors, els equips clients, concentradors, encaminadors… Cada equip de la xarxa s’ha d’identificar amb l’adreça IP corresponent i la màscara de xarxa, i generalment disposarà d’un camí d’accés a Internet.

Tant els usuaris com els serveis requeriran l’accés a altres equips identificant-los pel nom de domini en lloc de fer-ho per l’adreça IP, que és més difícil de recordar. Fer això equip per equip resulta una feina feixuga i repetitiva si no es disposa de serveis de xarxa que la facilitin.

El servei DHCP proporciona un mecanisme de configuració centralitzat dels equips de la xarxa. En lloc de configurar un per un els equips de xarxa amb adreces i valors estàtics, un servidor DHCP anirà assignant als equips clients els valors que els corresponguin. Aquesta assignació es fa per un període de temps finit, passat el qual caldrà renovar-la.

Els principals avantatges d’utilitzar DHCP són, d’una banda, evitar conflictes d’adreces IP (adreces repetides i adreces errònies), ja que passar equip per equip a canviar la configuració és molt més pesat i propens a l’error que fer-ho editant un sol fitxer de configuració en el servidor DHCP; i, de l’altra, que fer l’administració centralitzada representa un estalvi de temps i de feina.

La concessió dinàmica d’adreces IP i d’altres paràmetres de configuració de xarxa es realitza per un període de temps determinat, que varia en funció de les necessitats del client i del servidor.

IP

Cada equip de xarxa té assignada una adreça IP que l’identifica de manera única dins de la xarxa. La composició de l’adreça IP i la màscara determinen la xarxa o subxarxa a la qual pertany. A més, es configuren altres paràmetres de xarxa com la porta d’enllaç predeterminada, servidors DNS… Això es pot configurar manualment anant equip per equip i introduint aquesta informació.

Quan la configuració de xarxa d’un equip no es fa manualment i localment en l’equip sinó que es fa per mitjà d’un servidor DHCP, es diu que l’equip utilitza una adreça IP dinàmica. Per realitzar configuracions de xarxa dinàmicament caldran un o més servidors DHCP (a manera de redundància), que proporcionaran la configuració als equips clients (els que cal configurar). Per tant, serà una estructura client/servidor. Les adreces IP dinàmiques que rep el client les podem classificar en dues categories: assignació dinàmica de rang i assignació fixa.

El servidor DHCP disposa d’un rang d’adreces que pot assignar als clients que demanen una adreça IP. Quan el servidor assigna una adreça qualsevol del rang al client (a l’atzar) es tracta d’una assignació dinàmica de rang. El client no sap quina adreça IP tindrà i no hi ha manera de predir quina se li concedirà en una futura configuració. A cada nova assignació, l’adreça IP pot ser diferent.

MAC

Cada interfície de xarxa s’identifica de manera única físicament per l’adreça MAC (media acces control o adreça d’accés al medi).

QUIZLET ...

https://quizlet.com/_44juyn